LLUNA DE CUBA
​
Lluna vermella, lluna tropical,
que enmig de titil·lants estrelles
beses les platges del Carib,
amb perfums de brisa sensual.
​
Quan en Joan era un jovencell
el van portar a la illa de Cuba,
varen marxar en un petit vaixell
a defensar una guerra perduda
I allà a la vora, voreta del mar
una minyona de pena plorava,
i dels seus llavis s'oí sanglotant
una cançó que no puc oblidar.
Joanet no marxis, espera a demà
que la Lluna porta, que la Lluna porta que el mar s'esverarà.
Si el vaixell tomba te’n vas a morir
Joanet de ma vida, Joanet de ma vida no et moguis d’aquí.
Era un capvespre del cel tropical,
quan en Joan l’horitzó rastrejava,
la nena bruna se li va atansar,
i amb la mirada amor demanava.
I allà a la vora, voreta del mar,
i sense dir-se ni quasi paraula,
en els seus braços se la va trobar,
quan l’aigua blava, tot just s’amansà.
Primer una abraçada després un petó
i allà entre les ones, i allà entre les ones sentiren l’amor.
La lluna amorosa rielant-se en la mar,
al sol demanava, al sol demanava que vingués més tard.
Joanet no marxis, espera a demà
que la Lluna porta, que la Lluna porta que el mar s'esverarà.
Si el vaixell tomba te’n vas a morir
Joanet de ma vida, Joanet de ma vida no et moguis d’aquí.
Recordo que el meu pare em va explicar que quan tenia l’orquestraDiamantClub havia rebut una oferta d’un representant de Barcelona que consistia a entrar a formar part d’una orquestra de primera trompeta i que havia d’anar a tocar a Cuba, en una sala de festes molt important (evidentment, era la Cuba abans de la revolució). Jo ja havia nascut i em va dir que possiblement aniríem a viure a Cuba. La seva mare li deia que no marxés, li deia: “Joanet, no marxis, no marxis d’ací, que si el vaixell tomba, te’n vas a morir.” Aquestes paraules varen servir perquè el meu pare compongués una havanera que es diu Lluna de Cuba. Aquesta havanera formava part del repertori de l’OrfeóAndorrà, quan ell el dirigia.
Patró rítmic havanera
Havanera
​
Les Havaneres són cançons marineres o cançons de taverna, que tenen les seves arrels en els ritmes de la regió del Carib.
Les havaneres eren cantades per gent que havia anat a Cuba, bàsicament gent de mar (mariners i pescadors). Aquestes cançons han arrelat profundament a gairebé totes les poblacions costaneres de Catalunya i fan referència al passat, són càntics alegres que recorden una època gloriosa en què Catalunya cantava a la colònia d'ultramar i a aquelles valeroses persones que la van fer possible i la van defensar fins a la fi.
Són cançons que parlen d´amors i desamors, d'acomiadaments, de la mar..., i del rom cremat.
Varen arribar a Europa per dues vies de transmissió:
– Escrita.
– Oral.
Quant a transmissió escrita parlarem de la musica clàssica, i sobretot de obres de teatre i concretament de les sarsueles.
Quant a música clàssica podem parlar, per exemple, de la famosa opera de Carmen de Georges Bizet (en el seu primer acte conté una havanera).
Quant a transmissió oral ho farem a través de:
– Indians o Americanos, -nom amb el que es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, anaren a “Fer les Amèriques” i tornaren a casa a partir del 1900-.
– Soldats que havien fet el servei militar durant la Guerra de Cuba (1898).
– Mariners que efectuaven comerç amb Ultramar.
El ritmes que ens portaren aquests indians, soldats o mariners a diferencia del que va entrar pel canal de la musica clàssica i sarsuela era que les lletres eren de fàcil recordar, i es varen difondre a través de trobadors, marxants i pescadors. Aquest tipus de transmissió va ser la que més arrelar al nostre país.
(fonts: http://havanerus.cat/historia, http://www.xtec.cat/~mgarc226/tradicions11/musica/La%20musica.html )
-
Descarrega el titella
-
Imprimeix-lo
-
Enganxa'l sobre una cartolina
-
Retalla'l i enganxa-hi un palet de fusta per darrera
-
Descarrega el titella
-
Imprimeix-lo
-
Enganxa'l sobre una cartolina
-
Retalla'l i enganxa-hi un palet de fusta per darrera
​
​
Com podem treballar-la?
​
- Escoltar la música i parlar-ne: quin caràcter té? quin tempo? quin paisatge us imagineu? com és la veu que sentiu?
- Parlar de les havaneres.
- Tornar a escoltar-la i treballar-ne l'estructura: els alumnes estaran drets i disposats per tot l'espai. A la introducció mourem els braços seguint el caràcter de la música. A l'estrofa caminarem per tot l'espai seguint la pulsació. A la tornada ens quedarem quiets i farem un balanceig.
- Fer una tercera escolta. La mestra tindrà dos titelles: la Lluna i la noia. Els mourà segons la lletra (narradora- lluna, protagonista- noia)
- Repetirem la mateixa activitat però ara cada alumne tindrà els seus titelles i els farà ballar quan correspongui. La mestra també pot fer-ho per ajudar. Després podem tornar-hi però sense l'ajuda de la mestra.
- A continuació treballarem el patró rítmic de l'havanera:
-
La mestra picarà el patró i els alumnes el repetiran.
-
La mestra anirà picant el patró en diferents parts del cos i els alumnes ho repetiran.
-
Farem una cadena on cada alumne picarà el patró en una part del cos diferent.
-
Posarem la música i cada vegada que sentim el patró el picarem a la falda intentant que quasi no soni per no "tapar" la música.
​
Objectius
​
- Escoltar una havanera i treballar-ne l'estil.
- Reconèixer l'estructura d'aquesta havanera interpretant la Lluna com a narradora i la noia com a protagonista.
- Ser capaç de seguir amb regularitat la pulsació.
- Discriminar i interpretar el patró rítmic de l'havanera.
En aquest enllaç trobareu una auca que explica què és una havanera.